DADES X EDUCACIÓ X DONES
Quines diferències hi ha entre dones i homes en els itineraris educatius? Com evoluciona la presència de dones segons el nivell o tipus d’educatiu? Quina relació hi ha entre la presència dones dels centres educatius i la realitat social dels barris on s’ubiquen? Dades x Educació x Dones pretén divulgar i facilitar l’anàlisi de la situació educativa de les dones a Santa Coloma de Gramenet, connectant les dades sobre nivell educatiu de la població amb les trajectòries formatives i la segregació educativa segons sexe.
El projecte recull i presenta dades sobre el nivell educatiu de la població, la matriculació als centres educatius de la ciutat, la distribució per sexe segons etapes i especialitats, i la mobilitat educativa de l’alumnat. També permet posar aquestes dades en relació amb altres factors del territori, com el nivell de renda, el nivell educatiu de la població i la situació dels districtes, per tal d'oferir una mirada de conjunt que ajudi a identificar tendències, desigualtats i àmbits d’actuació.
La metodologia es basa en la recopilació de dades públiques i obertes, amb una aproximació comparativa tant territorial com temporal, sempre incloent una comparació de les diferències per raó de sexe.
El projecte es distribueix en els següents apartats:
Educació per territori
Presentem dades sobre el nivell educatiu de la població de Santa Coloma de Gramenet. També incloem una comparació del municipi amb altres territoris com el Barcelonès Nord i Catalunya, així com amb els municipis veïns, i una anàlisi territorial dels districtes de la ciutat.
L’anàlisi es planteja en quatre nivells territorials:
- Catalunya
- Santa Coloma de Gramenet
- Barcelonès Nord (Badalona, Montgat, Sant Adrià del Besòs, Tiana, Santa Coloma de Gramenet)
- Districte de la ciutat
En termes generals, s’observa una distribució força equilibrada dels nivells formatius entre Santa Coloma de Gramenet i el conjunt de Catalunya, amb patrons molt similars. El nivell amb més pes és la primera etapa d’Educació Secundària.
Pel que fa al sexe, les dones són majoria tant en els nivells formatius més baixos com en l’educació superior. A Santa Coloma de Gramenet, representen el 57,9% de la població amb estudis primaris o inferiors i el 54% de les persones amb educació superior. En canvi, els homes tenen més presència en la primera etapa d’Educació Secundària (53,3%).
Les diferències entre homes i dones són moderades i pràcticament idèntiques a les registrades al conjunt de Catalunya. Tanmateix, destaca que el pes de la població amb estudis superiors és inferior a Santa Coloma de Gramenet respecte de la mitjana catalana.
Aquesta gràfica compara el nivell d’estudis de la població als municipis del Barcelonès Nord, diferenciant entre estudis superiors (universitaris i formació postobligatòria) i estudis mitjans (secundària postobligatòria, com batxillerat o cicles formatius), així com la mitjana de Catalunya.
Pel que fa als estudis superiors, Santa Coloma de Gramenet destaca amb un percentatge més baix de població amb aquest nivell formatiu, situant-se per sota del 25%, una diferència notable respecte a la mitjana de Catalunya, que es troba al voltant del 35%.
En relació amb els estudis mitjans, els percentatges són més homogenis entre territoris i no s’observen diferències destacables.
Pel que fa a les diferències per sexe, s’identifica un patró comú a tots els territoris: el percentatge de dones amb estudis superiors és lleugerament superior al dels homes. En canvi, en els estudis mitjans, la situació s’inverteix, i el percentatge d’homes supera el de dones en tots els municipis, així com en el conjunt de Catalunya.
En termes generals, tots els municipis mostren un augment progressiu del nombre de persones entre 2021 i 2023, tant en dones com en homes, tot i ser una mostra evolutiva ínfima en el temps. En tots els casos, les dones presenten valors superiors als homes, tant en xifres absolutes com en la ràtio per cada 1.000 habitants.
Santa Coloma de Gramenet registra un creixement moderat durant el període, passant de 10.062 persones el 2021 a 10.680 el 2023. Tot i això, és el municipi amb les ràtios més baixes per cada 1.000 habitants, especialment entre els homes.
Per contra, Tiana i Montgat són els municipis amb els valors relatius més elevats. Tiana destaca especialment, amb més de 155 dones i 135 homes per cada 1.000 habitants l’any 2023.
Badalona presenta els valors absoluts més alts, amb gairebé 30.000 persones el 2023, mentre que Sant Adrià de Besòs manté xifres intermèdies però també amb una tendència de creixement sostingut.
Les dades mostren diferències territorials i de gènere segons el nivell formatiu. En l’educació superior, les dones són majoria a tots els districtes, especialment a Llatí, Riera Alta i Cementiri Vell (56,1%). En canvi, a la primera etapa d’educació secundària els homes predominen a tots els districtes, amb una major diferència a Fondo (55,2%).
Pel que fa al volum de població, Raval, Santa Rosa i Safaretjos, així com Riu Nord i Riu Sud, concentren les xifres més elevades. En conjunt, es manté el patró general del municipi: major presència femenina en estudis superiors i masculina en nivells secundaris inicials.
Alumnat per estudis
Presentem una anàlisi de les persones que cursen estudis a partir de les dades de matriculació dels centres educatius de la ciutat, amb l’objectiu d’analitzar l’evolució de l’alumnat segons el nivell educatiu i el sexe, així com la presència de dones als diferents centres. Aquesta informació facilita una lectura comparada segons el tipus i nivell educatiu dels centres i permet relacionar-la amb la realitat dels districtes on s’ubiquen, tenint en compte variables com el nivell de renda, el nivell educatiu de la població i el de les dones.
En les etapes obligatòries, el percentatge es manté força estable i equilibrat. En canvi, al batxillerat s’observa una presència lleugerament superior de dones, mentre que als programes de formació i inserció la seva presència és notablement inferior.
Pel que fa a l’evolució temporal, en els darrers deu anys no s’identifiquen canvis significatius, i la tendència es manté bastant estable.
En termes generals, destaca el cas del batxillerat, on el nombre de dones matriculades ha seguit una tendència ascendent en els darrers deu anys.
Pel que fa a l’educació infantil, s’observa una lleugera disminució del nombre total de matriculacions, sense diferències especialment rellevants pel que fa a la segregació per sexe.
En canvi, la formació professional presenta un creixement notable en l’última dècada tant en homes com en dones. Tot i això, proporcionalment, la presència d’homes continua sent superior a la de dones.
Aquest mapa de Santa Coloma de Gramenet, dividit per districtes, mostra mitjançant punts el nombre de centres educatius segons el percentatge de dones matriculades. En general, s’observa que la proporció es manté propera al 50% en la majoria de centres. Pel que fa al color dels districtes, aquest representa el nivell de renda de cada zona.
En aquest mapa de Santa Coloma també es representen els centres educatius amb punts segons el percentatge de dones matriculades. En aquest cas, el color dels districtes indica el nivell educatiu de la població, concretament el percentatge de persones amb estudis postobligatoris. Així, es pot observar que el Fondo és el districte amb un percentatge més baix, amb un 35,4%.
Aquest mapa segueix la mateixa lògica que l’anterior, però en aquest cas es representa el nivell educatiu de les dones a cada districte, és a dir, el nombre de dones amb un nivell educatiu superior.
En aquest mapa de Santa Coloma, pel que fa al percentatge de dones matriculades segons el percentatge de població estrangera al districte, s’observa que la proporció es manté relativament equilibrada, amb valors que oscil·len entre el 42,86% i el 61,62%.
Pel que fa a la renda mitjana, el gràfic no mostra un patró clar de variació del percentatge de dones a mesura que augmenta la renda: els valors es mantenen força estables en tots els nivells, principalment entre el 45% i el 55%, amb una dispersió similar entre districtes.
Si es considera per etapa educativa, s’observa que en infantil, primària i ESO els percentatges es concentren al voltant de la paritat, independentment del nivell de renda. En canvi, en etapes postobligatòries (batxillerat, FP i altres itineraris) apareix més variabilitat, amb centres que presenten percentatges elevats de dones i d’altres amb una presència notablement inferior. En conjunt, les diferències semblen estar més associades al tipus d’estudis que no pas a la renda del districte.
El gràfic mostra la transició de l’alumnat que surt de l’ESO cap a diferents opcions educatives, amb una distribució inicial equilibrada entre dones (2.583) i homes (2.546).
Pel que fa a les trajectòries, s’observen diferències per sexe en els estudis postobligatoris: les dones opten més pel batxillerat (528 vs. 435), mentre que els homes es dirigeixen més cap a la formació professional (1.096 vs. 990). Aquesta diferència també es veu en itineraris més específics, com els ensenyaments esportius o els programes de formació i inserció, amb una presència més elevada d’homes.
En canvi, en l’opció de no continuar en cap de les vies anteriors, els valors són relativament similars, tot i que lleugerament superiors en dones.
El gràfic mostra diferències de gènere clares segons la modalitat de batxillerat. La feminització més gran es dona a Arts, amb percentatges de dones molt elevats, i on a més s’observa un creixement de la presència femenina des del curs 2017-2018 fins a l’actualitat, consolidant-se com la modalitat més feminitzada.
Per la seva banda, Ciències Socials i Humanitats es manté relativament estable al llarg del temps, amb una presència femenina al voltant del 55%-60%, sense grans variacions.
En canvi, Ciències i Tecnologia és la modalitat més propera a la paritat, amb oscil·lacions al llarg dels cursos però mantenint-se generalment al voltant del 50%, alternant lleugerament entre més presència masculina i femenina.
El gràfic mostra una forta diferència per sexes segons les famílies de Formació Professional, molt més marcada que en el batxillerat.
D’una banda, hi ha àmbits clarament feminitzats, com Imatge personal, Serveis socioculturals i a la comunitat i Sanitat, amb percentatges de dones molt elevats (sovint per sobre del 70%-80%) i força estables al llarg del temps.
D’altra banda, es concentren els àmbits masculinitzats, especialment Informàtica i comunicacions i Transport i manteniment de vehicles, on la presència femenina és molt baixa (habitualment per sota del 10%). També Activitats fisicoesportives i Agrària presenten una clara majoria d’homes.
Pel que fa a l’evolució, aquests patrons es mantenen bastant estables al llarg dels anys, amb algunes variacions puntuals però sense canvis estructurals destacats. Només en àmbits com Administració i gestió o Comerç i màrqueting s’observen posicions més intermèdies o lleugers canvis cap a més paritat, tot i que sense arribar a equilibrar-se completament. En conjunt, l’FP mostra una segregació horitzontal molt marcada per gènere segons l’àmbit d’estudi.
El gràfic mostra una segregació per sexe molt marcat en els Programes de Formació i Inserció, amb patrons molt clars segons l’àmbit.
D’una banda, “Imatge personal” es manté fortament feminitzada en tots els cursos (sovint per sobre del 85%-90%) i “Comerç i màrqueting” presenta una presència majoritària de dones, tot i amb certa variabilitat al llarg del temps.
D’altra banda, es concentren àmbits clarament masculinitzats, com “Transport i manteniment de vehicles” (pràcticament sense presència de dones), “Edificació i obra civil” i també “Activitats físiques i esportives”, amb percentatges molt baixos de dones.
Mobilitat per alumne
En general, Santa Coloma de Gramenet presenta nivells de mobilitat molt elevats en determinats estudis, especialment en ensenyaments artístics (arts escèniques, arts plàstiques i circ), on el desplaçament és pràcticament total, en línia amb el Barcelonès Nord i per sobre de Catalunya. Això indica una dependència d’oferta formativa fora del municipi en aquests àmbits.
En canvi, en etapes obligatòries (infantil, primària i ESO), la mobilitat és molt baixa a tots els territoris, fet que reflecteix una proximitat més gran de l’oferta educativa.
Pel que fa a les diferències per sexe, no s’observen grans divergències entre dones i homes, amb percentatges molt similars en la majoria d’estudis.